José María Vallés

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
José María Vallés y Ribot
Fonctions
Député aux Cortes
Districte electoral de Barcelona (d)
-
Député aux Cortes
Distrito electoral de La Bisbal del Ampurdán (d)
-
Jaume Roure i Prats (d)
Francesc Roure i Brauget-Massanet (d)
Député aux Cortes
Distrito electoral de La Bisbal del Ampurdán (d)
-
Pere Puig i Calzada (d)
José de la Cerda y Alvear (d)
Député aux Cortes
Figueres (d)
-
Tomàs Roger i Larrosa (d)
Teodoro Baró (d)
Député aux Cortes du Sexenio Democrático (d)
Districte electoral de Vilanova i la Geltrú (d)
-
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 62 ans)
Vallvidrera (en)Voir et modifier les données sur Wikidata
Nom de naissance
José María Vallés y RibotVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
Formation
Activités
Autres informations
Partis politiques
Membre de

José María Vallés y Ribot (en espagnol) ou Josep Maria Vallès i Ribot (en catalan), né à Barcelone en 1849 et mort à Vallvidrera en 1911, est un homme politique républicain et fédéraliste espagnol[1],[2].

Biographie[modifier | modifier le code]

Il fonda les revues républicaines El Federalista, La Voz de Cataluña et La Región Catalana. Il apporta son soutien électoral à l'Union républicaine de Nicolás Salmerón aux élections générales de 1903 et de 1905. À la mort de Francisco Pi y Margall, il devint le leader le plus important du fédéralisme catalan, tenta de le rendre indépendant du républicanisme espagnol et de le rapprocher des revendications catalanistes. En ce sens, il représenta son parti dans la coalition Solidaritat Catalana, qu'il présida après la mort de Salmerón en 1908, puis favorisa en 1910 sa fusion avec d'autres partis dans ce qui devint l'Union fédérale nationaliste républicaine, formation dont il fut le premier président[3],[4]

Il mourut en 1911[1].

Notes et références[modifier | modifier le code]

  1. a et b Avelí Artis 1971, p. 306.
  2. Ucelay-da Cal 2003, p. 345.
  3. (es) Pere Gabriel Sirvent, « Republicanismos y Federalismos en la España del siglo XIX. El Federalismo catalán », Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, no 6,‎ , p. 31-56 (lire en ligne)
  4. (ca) Santiago Izquierdo Ballester, « El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910) », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, no XXIII,‎ , p. 19-63 (DOI 10.2436/20.1001.01.82, lire en ligne)

Annexes[modifier | modifier le code]

Bibliographie[modifier | modifier le code]

  • (es) Andreu Avelí Artis, Retratos de Ramón Casas, Polígrafa,
  • (es) Enric Ucelay-Da Cal, El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España, Edhasa,

Liens externes[modifier | modifier le code]