Josep Maria Carandell

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Josep Maria Carandell i Robusté
une illustration sous licence libre serait bienvenue
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 69 ans)
BarceloneVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
Activités
Père
Joan Carandell i Marimon (d)Voir et modifier les données sur Wikidata
Fratrie
Luis Carandell (d)
Mercè Carandell Robusté (d)Voir et modifier les données sur Wikidata
Autres informations
Genres artistiques
Distinction

Josep Maria Carandell i Robusté, né à Barcelone le et mort dans la même ville le , est un écrivain barcelonais. Il étudia à Barcelone, Hambourg et Munich et résida en Allemagne et au Japon. Son œuvre, majoritairement écrite en espagnol se concentre sur la vulgarisation de thèmes culturels et sociologiques allemands. Il écrivit de la poésie ainsi que divers livres sur la ville de Barcelone. En 1985, il initia une nouvelle phase de son œuvre avec la rédaction de romans en catalan Prínceps (Princes).

Il fait partie, avec d'autres intellectuels espagnols des années 1960, de la Gauche divine.

Biographie[modifier | modifier le code]

Œuvres[modifier | modifier le code]

Poésie[modifier | modifier le code]

  • Vísperas de San Juan. Sant Martí de Centelles: Víctor Pozanco Editor, 1978.

Romans[modifier | modifier le code]

  • Prínceps. Barcelona: Laia, 1985.

Théâtre[modifier | modifier le code]

  • La cançó de les balances. Barcelona: Edebé, 1977.
  • Violeta. A les 20 hores, futbol. Barcelona: Edicions 62, 1980.

Guides[modifier | modifier le code]

  • El mestre. Televisió: TVE Catalunya, 1981.
  • La vela i el vent. Televisió: TVE Catalunya, 1982.

Autres œuvres[modifier | modifier le code]

  • L'Eixample. Barcelona: HMB, 1982.
  • Mirades a la Plaça Reial. Barcelona: Cinc-Cents Cinc, 1983.
  • Guia. Portaferrissa. Cucurulla. Boters. Barcelona: 1985.
  • Salons de Barcelona. Barcelona: Lumen, 1986.
  • Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 1986.
  • La Rambla i els seus misteris. Barcelona: Nou Art Thor, 1986.
  • Josep Guinovart. Barcelona: Àmbit, 1988.
  • Tarragona. Barcelona: Lunwerg, 1989.
  • Sitges o la Celebració. Barcelona: Lunwerg, 1991.
  • El temple de la Sagrada Família. Sant Lluís: Triangle Postals, 1997.
  • Sitges, joia de la Mediterrània. Barcelona: Lundwerg Editors, 1998.
  • Park Güell: una utopia de Gaudí. Sant Lluís: Triangle Postals, 1999.
  • La pedrera. Una obra d'art total. Sant Lluís: Triangle Postals, 2002.
  • Palau de música catalana. Sant Lluís: Triangle Postals, 2003.

Notes et références[modifier | modifier le code]

Annexes[modifier | modifier le code]

Bibliographie[modifier | modifier le code]

  • (ca) Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Josep Maria Carandell i Robusté, Ateneu Barcelonès (lire en ligne)
  • « Josep Maria Carandell. L'escriptor brut i impur », Diari de Barcelona, Barcelone,‎ .
  • (ca) Joan Josep Isern, « Un passeig pels 80 », Avui, Barcelone,‎ .
  • Jordi Joan Baños, « Fallece Josep Maria Carandell, escritor y cronista de Barcelona », La Vanguardia,‎ .
  • Miquel López Crespí, « Josep Maria Carandell », El Mirall, Palma de Mallorca, no 45,‎ .
  • Blanca Lucas, « M'obsessiona la recerca de la realitat », El Temps, València, no 281,‎ .
  • Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, « J. M. Carandell », La Vanguardia,‎ .
  • Vicenç Riera Llorca, « Carandell i les seves guies », Serra d'Or, Barcelone, no 211,‎ .

Liens externes[modifier | modifier le code]